Porto ulleres bifocals
i tanmateix no veig
el que em trobo,
no sé on coi tinc el cap,
vaig badant com un pòtol.

Dormo a estones i bocins
no tinc molt clar si dino
o esmorzo, i vaig tan embullat
que m’empaiten els gossos.

I si ara vinc sovint
al teu bar petit
no és pas pel teu cafè
que és aigua bruta,
però no em fa res.

Que ja he triat el lloc on viure
i és en el verd dels teus ulls,
són piscines gegants
on nedar fins que em mori.
Que ja he triat el lloc on viure
i és en el verd dels teus ulls.
Són piscines gegants
aiguamolls encantats,
son estanys desglaçats
infinits com el mar.

Quan me’n vaig de restaurant
no sé què coi hi posa a la carta,
i per dissimular
agafo el plat de la casa.

Sempre vaig mal conjuntat,
no és culpa meva si soc daltònic.
Els teus verds se’m fan blaus
sense que me n’adoni.
I si ara vinc sovint
al teu bar petit
no és pas pels teus croissants
que són eixuts
com sabates d’espart.

Perquè he triat el lloc on viure
i és en el verd dels teus ulls.
Són piscines gegants
on nedar fins que em mori.

Que ja he triat el lloc on viure
i és en el verd dels teus ulls.
Són piscines gegants
aiguamolls encantats,
són estanys desglaçats,
infinits com el mar.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /