Tenc dematins, tenc tendències suïcides
Tens un cap de porc en ses mans
Te sents impotent, delegat de cultura
Esper que no m’estiguis mirant
Tant si vols me jec damunt es fang
Tornes dolent, ets una altra persona
Ja has tornat a rompre es mirall
Bocins de talent d’una infància perduda
A tu què t’és que vagi descalç
Escolta bé què fa i no pensis tant
Mira meam que es teu destí canvia
Mira meam que et fa falta…
Camins, neveres cap a Barcelona
Fogim, després de tot això s’enfonsa
Turista
Morques de fum, tots estrets en comuna
Fòssils sense pell a ses mans
Damunt es llençols no n’encertes ni una
Esper que no te moris de fam
Tant de trull que fa, no desesperis, tornarà
Mira meam que es teu destí canvia
Mira meam que et fa falta…
De temps perdut darrera teu, fas empegueir tompare
Defensa’t tu, no m’escolteu, nomes puc sentir campanes
Darrerament sa por
avui capvespre m’acompanya
No te’n vagis de to
Caragolet bover treu banya