Cantaré al nom d’esta terra,
al verd de l’aigua del riu,
al de les velles ciutats
i al de la gent que ara hi viu.
Fugint del gran Diluvi
va fer cap aquí
buscant un món i una mar nova.
Va trobar un gran riu
i terres generoses
als seus dos costats.
I va ser aquí on
va aixecar el seu campament,
on va créixer tota la seua gent.
I així va nàixer,
en un cel clar,
un poble ja cansat de navegar.
Túbal va tindre un fill,
lo seu primer fill,
al qui va fer rei de la terra.
Va donar-li un present,
perquè fos recordat
com un home estimat.
L’aigua i la terra
portaran sempre el seu nom
i seran coneguts per tot arreu del món.
Íber lo riu, i les ciutats…
i la península
d’olives, vins i blats.
Sempre en l’aigua,
vora l’aigua,
sempre amunt i avall,
amunt i avall de l’aigua.
Sempre en l’aigua,
vora l’aigua.
Sempre en l’aigua.
