Busques i busques, cerques vida,
poses els ulls a l’horitzó,
tires i tires lluny de casa
i la contesta sempre és no.
Voltes carrers i clavegueres,
fum de ciutat que es torna espès,
massa semàfors, places buides,
guàrdies armats… i res de res.
Claves les urpes dins dels boscos,
penses qui sap, potser és el cas,
entre bardisses, males herbes,
arbres caiguts… i un nou fracàs.
Llibres, poemes, lletres d’altri,
mots i rimetes, art total,
música, fars que creies sòlids…
i aigua resseca: xoc fatal.
Tant remenar recercant respostes clares,
mapes sense pistes de l’amagatall,
burro, ximplet, que ho tenies a la vista,
tot comença i tot acaba en l’ésser del mirall.
