Veig el món més o menys com hom veu l’increïble
l’increïble és això, és allò que no es veu
llapis plens de flors, Debussy a una badia
de les costes del Nord, que encara no conec.
Noies aferrades al fons dels seus costums
i miners excavant dins llurs ventres calents
sostenidors en els gats dels patrons, al sud,
que penquen a la SEAT en lloc dels obrers.
Però jo visc més enllà, a la dimensió quatre,
un dibuix animat a ca mc2
sóc el Demà, el roure i a la llar la flama
vine a casa, amor meu, vine a casa, hi ha un foc.
I volo pel damunt dels espais de misèria
sóc un vell aeroplà de l’any vuitanta nou
me’n vaig amb flors als llavis a l’última guerra
la màquina d’escriure té un vestit tot nou.
Veig l’estèreo a l’esguard d’una petita
pianos damunt ventres de noieta als carrers
un ximpanzé cantant la meva melodia
amb mi, molt dolçament, i tu, tu no has dit res.
I tu mai no dius res, i tu mai no dius res
i de tant en tant plores com ploren les bèsties
sens’ saber-ne el perquè i que no diuen res
com tu, que em mires absent mentre em vas fent festes.
Al teu ventre desert jo hi veig multituds
sóc el Demà, tu el demà dels meus sentits
i veig els promesos que es despullen, perduts,
al vellut de ta veu que travessa la nit.
I veig olors tèbies als paviments i als rostres
a París quan estic ajagut al seu sòl
mentre veig passar damunt meu noies i esponges
que sangloten el suc de l’edat d’estar foll.
Així doncs visc enllà, a la dimensió ics
un dibuix animat a casa d’un parent
sóc el Mai sóc el Sempre i també sóc la ics
de la fórmula d’amor i d’avorriment.
Veig tramvies blaus als rails d’infants marrits
paravents xinesos davant el vent del nord
objectes sense objecte, artistes als llits
d’on surten el sol, el geni i la mort.
Espera, veig a prop una estrella en el cel
que va a casa teva a mostrar-te el meu cor
és la meva veïna, la conec de fa temps
però la seva llum és il·lusòria com jo.
I tu no em dius res. I tu mai no dius res
però em llueixes al cor com ho fa aquesta estrella
amb els seus focs perduts per allunyats senders
i tu mai no dius res, calles com les estrelles.
Tu mai no dius res
Tu mai no dius res
Tu mai no dius res
Tu mai no dius res
