Reposen els colors
dins el so estrident, uh!,
del meu fort dolor,
del crit que no es sent.
Coneixo les olors
del que em cou per dins;
són les meves pors
culpant la teva veu.
Jo al meu llit
mentre a les sales de ball,
tu i el teu vestit,
sou el centre de tots els ullets,
ets la reina de la nit.
Les hores van passant
i em costa sortir, uh!,
d’aquest espiral
que jo m’he creat.
Jo al meu llit
mentre a les sales de ball,
tu i el teu vestit,
sou el centre de tots els ullets,
ets la reina de la nit.
I jo tancada al pis
em pregunto a mi:
“Per què et sents així?”
Aquesta pressió al pit!
I aquesta pressió al pit,
que no em deixa sentir
que valc la pena i tot és més senzill!
