L’amo de Bàlitx m’envia
missatges i jornalers,
sa madona i los demés,
tota la gent que hi havia.
Dia setze de gener,
dins can Tropell m’encontrava.
En Joan Blai me dugué
noves que jo no esperava.
Quan la vàrem haver enterrada
jo i aquell germanet seu,
vaig dir: “Margalida amada,
jo per tu demanaré a Déu
i a dins es pensament meu,
sempre et tendré retratada”.
Adiós Margalideta, Margalideta adiós.
Per lo prompte i lluny que era,
i és que molta gent la plany.
En Sebastià Company
Na Margalida Cervera.
