Vull saber per què estic així,
és negra nit i ja no puc dormir,
sento que el meu cor farà un salt,
que si m’adormo tot és cap per avall.
Ja no sé si vaig fer bé,
d’anar a dormir amb tantes coses per fer,
ja no sé si vaig fer bé,
no ho sé, no ho sé, no ho sé.
He perdut el temps,
m’he deixat portar
i no sé quants moments,
he deixat passar.
He perdut el temps,
m’he deixat portar
i no sé quants moments,
he deixat passar.
Mai, no ho hauria dit mai
que tindria la sort de ser aquí,
mai, no ho hauria dit mai,
no ho podia imaginar.
Mai, no ho hauria dit mai
que tindria la sort de ser aquí,
mai, no ho hauria dit mai,
no ho podia imaginar.
No tinc prou temps per lamentar,
tot el que potser passa demà,
no tinc prou temps per somiar.
No tinc prou temps per lamentar,
tot el que potser passa demà,
no tinc prou temps per somiar.
He perdut el temps,
m’he deixat portar
i no sé quants moments,
he deixat passar.
He perdut el temps,
m’he deixat portar
i no sé quants moments,
he deixat passar.
Mai, no ho hauria dit mai
que tindria la sort de ser aquí,
mai, no ho hauria dit mai,
no ho podia imaginar.
Mai, no ho hauria dit mai
que tindria la sort de ser aquí,
mai, no ho hauria dit mai,
no ho podia imaginar.
No ho podia imaginar.
No ho podia imaginar.
No sé quants moments he deixat pa…
