Ofegat per les mentides
que sempre ens han assetjat.
Instal·lats en la desgràcia
que hem intentat oblidar.
Reconstruir, reconstruir
és el camí a seguir,
l’última bala que em queda
la reserve per a mi.
I són…
Trets al cor.
Sent el fred dins els pulmons,
la cremor que m’està ofegant.
Sent els ulls i les agulles
que els dies em van clavant.
Quan la pressió guanya els combats
els sentiments es van glaçant.
L’última bala que els queda
fa temps que t’està esperant.
I són…
Trets al cor.
