Dec haver ajudat a creuar el carrer
a tres milions cinc-centes quaranta mil cent vint-i-quatre iaies
en altra vida o en altre món
perquè si no no m’explique la sort que tinc
de compartir amb tu l’oxigen d’aquesta habitació.

Però no sóc gens devot d’aquesta mena de supersticions,
no crec en el karma ni tampoc en Déu, ni en ciències ocultes 
ni esperits: la meua religió és cada gota de sang que corre per les teues venes.

Tracte de memoritzar les blasfèmies que ens hem proferit
amb veu de sucre i mirada febril, no aptes per a diabètics:
es moren d’enveja els àngels del cel i Nostre Senyor vol castigar-nos
perquè s’ha posat gelós del nostre amor.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /