Terra de llum i ulleres,
terra que ens parles cantant,
la boira et fa llunyana
però la mar et va apropant.
Tira avant, pam a pam
que encara queda camí.
Tu portes la flama encesa.
marxant de pressa pel teu destí.
Va dir-li una vegada la coloma a la rosella:
“Quin color que tens tan bonic car et prefereix l’abella”
Va sentir-lo la floreta
i esclatada li va dir:
“No t’ajupis per ser blanca; també van al gessamí”.
Un dia a casa meua, quan començava a cantar
vaig sentir la teua veu. Havies arribat.
Els dos férem la tonada de la llengua a les mans;
un llavi teu se’m presenta i dóna forma al meu cant.
Tira avant, pam a pam
que encara queda camí.
Tu portes la flama encesa.
marxant de pressa pel teu destí.
