Un cavall verd relleva un cavall groc.
I emprèn el vol sense nord.
Sense montura i tampoc
no veu sortir el Sol enlloc.

Corre enlairat, travessa prats i jardins.
S’atura a beure d’un llac.
No coneix bé el camí.
S’espera que es faci clar.
Per tornar a córrer i volar.
Per poder ser i existir.
Fins arribar al seu destí.

El cavall verd remou el cel i l’infern.
És l’esperança del cec.
Que sent que tot és etern.

El gran cavall, envoltat de núvols d’or.
Núvols de somnis estranys.
Olora la llum del Sol.
Coneix als homes de fang.
Sap que el vent bufa cap a dalt.
Cap al país dels colors.
La terra sempre diu no.

El cavall gran és el seguir conservant.
L’anhel de voler escapar.
Del temps i del món irreal.

Un cavall fort trepitja a un cavall fluix.
S’orienta de cara al sud.
No porta ningú al damunt.
Se’l veu venir des de lluny.

El cavall fort és un cavall de combat.
Neteja l’aire d’amor.
Trontollen camps i ciutats.
És invencible i és fort.

No fuig quan parla amb la mort.
Apaga els llums i els fanals.
I trenca els déus de cristall.

El cavall fort és el cavall guanyador.
El que ens fa fora la por.
De cercar un nou horitzó.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /