Recorrem camins,
vies subterrànies.
No veiem la llum
després d’un llarg viatge.
Passen paral·lels
al marge dels nostres dies.
Els vam deixar anar
per no saber des d’on venien.
Trens, marxen lluny,
trens, ja els hem perdut.
Recorrem camins
buscant una victòria.
Tan ràpid podem,
impulsades per l’eufòria.
No fem cas al temps
que marca tota trajectòria.
No ens adaptem
al transcurs d’aquesta història.
Trens marxen lluny,
trens i els hem perdut.
Trens marxen lluny,
trens i els hem perdut.
Trens marxen lluny,
trens vaig a per tu.
