Jo sento un tren fantasma que udola cada nit. No porta passatgers i per ningú és conduït. I és la por viatgera que es fica en el meu llit. I és l’últim pensament el tren de mitjanit. Hi ha una mà que esborra els somnis quan em llevo al dematí. Que a vegades borra coses que no vull portar més amb mi. I torno a néixer cada dia fort, net i ple de desig. I que la mà que esborra els somnis esborri el tren de mitjanit.

