Perdo la gana,el somriure,les monedes,
tinc les mans fredes,efecte de la primavera,
provo els cítrics però no em donen empenta,
i menys a aquelles hores del matí,sis trenta.
Tatxo el doble que deixo, m’avorreixo,
hi ha falsa motivació al meu: ara baixo,
rodejat d’encèfals amb poques arrugues,
ja tinc prou mal de caps com per afegir-hi les drogues.
Vuitanta per cent aigua,vint per cent enveja
i ràbia que has acumulat de lo que et rodeja,
pluja i música és l’únic que em salva
de veure la sortida però no poder-hi arribar encara.
Dormo… com a mínim ho intento,
torno a caure al vers superflu,
a la boca noto gust de derrota i fluor,
calendari maia,dos zero u dos.
Només sé que no sabeu res,Sòcrates,
etiqueten per millor o pitjor però són demòcrates,
ara me’n recordo de quan feia bona cara,
ara me’n recordo de quan no me’n recordava.
Personalitat? coneixe’t a tu mateix,
i a mi deixa’m viure al meu propi Los Ángeles,
estic llegint un llibre que t’explica la veritat
i te’l podria resumir només amb un fuck!
És clar que ric i passo també bones estones,
però és patir 17 anys i somriure unes hores,
amen,ull per ull,dentadura per dent,
no som el mateix,sóc un alien.

Em poso les noves Vans,
no sé si són millors o pitjors que les d’abans,
serà el moment de mirar una pel·lícula,
perquè a mi no em passen les coses interessants.
Sé que destaco a les nits,
el problema és quan es fixen amb mi els reprimits,
es pensen que estic en calma,
però aquí dintre sempre he d’aguantar aquests crits.
Encara tinc estil,encara tinc estómac,home,
com m’hi he de veure si aquí baixa la broma?
here goes nothing…
sóc un addicte al cacau i un hater del coffee.
Mastego una altra roca,quin mal,
podria no fer-ho,però sempre acaba igual,
i la sortida d’emergència? no veig extintors,
un altre soroll,un altre cotxe,un altre gos.
El problema és que em patejo 5 euros amb una tarda,
guarda l’escopeta,aquí no fa falta,
sóc grimey by nature des que vaig néixer,
no tinc pas un mal dia,calla,deixa’m.
Torna la sang als llavis,no-vem-bre,
baixa la temperatura,puja la febre,
he de saber guanyar i aprendre a perdre,
ho veig negre,saps? ho veig negre.
Realitat o fricció,ferida o fricció?
a les males o a les bones,Breaking Bad,químio,
ja tinc un altre autodefinit a mitges,
highway to hell,pagueu els peatges.

No sóc dual,només m’adapto a les circumstàncies,
sempre és la mateixa cara,les mateixes idees,
els mateixos gustos,les mateixes ànsies,
cremant arguments,cremant històries.
Tampoc hi ha tanta brutícia,adapta’t,
és lo que m’acostumo a dir a mi mateix,
però sempre es posen per davant,eh,
vaig recopilant informació mentre em dirigeixo al pany.
A casa no feia aquest fred,tampoc hi havia tan fake,
perdo les notes del curs,
la nevera està buida,les bambes brutes,
potser hauria de controlar les meves rutes.
Es pensen que sempre vaig amb segones,mentida,
el problema és que és massa directe,you see that?
i una altra vegada se m’acumula la feina,
només ets un peó,sacrifica la reina.
Que es quedin amb les maraques,jo hi poso elèctrics,
no em fa falta escoltar arguments d’escèptics,
ja sentireu egotrap,és un altre concepte,
fixa’t amb els porcs, veus? no volen recte.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /