Traient els traps bruts entre poble i ciutat.
Traps bruts, com un gos i un gat.
Comença el xou, ha arribat l’hora.
Em surt de dins, quan en tinc prou dic: pim pam fora.
Jo vaig de xungo, molt més que un lladre de coure.
Arriba el flow d’Arribar i ploure!
Si dius que no us falta de res a Osona
perquè collons te’n vas al metge a Barcelona?
La calma que tu creus que és qualitat de vida
és una existència trista i avorrida.
Va, ja n’hi ha prou d’aquesta cançoneta.
Seré més xungo que un pagès amb escopeta!
Tu que pots escollir segons la conveniència;
un privilegiat amb segona residència.
Vens al meu poble a comprar verdura
però et fots nerviós quan veus que no hi ha cobertura.
Al món rural no podem fer música urbana?
Arribar i ploure yeah, partint la pana!
Ho sento molt, t’he de rebatre.
On dius que vas quan tens ganes d’anar al teatre?
A tot arreu hi vas amb cotxe i contamines.
Vas de camperol i no tens ni hort ni gallines.
Viatges molt, el poble t’empresona
i orgullós vas dient: I come from Barcelona.
T’agrada la ciutat només quan t’interessa.
Arribar i ploure et traurà la disfressa!
Ritme frenètic, penya estressada,
la gent té pressa i condueix com emprenyada!
Tenim reunió i de la ciutat ningú es vol moure.
Sort de les veritats del rap d’Arribar i ploure.
Sempre aneu tard, a misses dites,
aneu de progres, moderns i cosmopolites.
Sou tant oberts que pel carrer ningú saluda
i feu del català una llengua menystinguda.
Vine a ciutat si vols una vida plena.
Tenim serveis i restaurants de tota mena.
No hi són pas per servir als veïns sinó al turisme.
Ciutats iguals venudes al capitalisme.
Pudor de fems i a l’estiu finestres tancades
i amb tants purins totes les fonts contaminades.
I a la ciutat soroll de cotxes tot el dia
i a molts bars no saben què és la ratafia.
Traient els traps bruts entre poble i ciutat.
Traps bruts, com un gos i un gat.
