Cauen, de una en una.
totes les llàgrimes
que em vaig guardar.
Sento,
com em recorren
de dalt a baix.
Busquen,
recomposar-me
d’aquell passat.
I veig com cauen,
cauen els murs
al meu davant.
I ara se’n van,
se’n van ben lluny,
entre les aigües.
I tot allò que omplia el cor
s’esvaeix,
no deixa rastre.
No queda res.
Cauen
totes les rimes
que van sonar.
I es perden
entre paratges
inesperats.
I creuen diversos camins
per acabar
al fons del mar…
I ara se’n van
se’n van ben lluny
entre les aigües.
I tot allò
que omplia el cor
s’esvaeix,
no deixa rastre.
No…
I ara se’n van
se’n van ben lluny
entre les aigües.
I tot allò
que omplia el cos
s’esvaeix,
no deixa rastre…
I ara, i ara se’n van.
Se’n van ben lluny.
I ara se’n van,
se’n van ben lluny.
