Vaig travessant l’autovia,
els mosquits s’enganxen al vidre,
la carretera és la meva medicina,
la carretera és la meva vida.
Amb el meu blues a tot drap,
el pedal a mig gas,
passen imatges per l’asfalt del meu trajecte animal.
Busco un lloc on sentir-me bé.
Busco una agulla en un paller.
M’atura una noia atractiva té hores de vol i m’inspira,
parlem de llibres, coincidim, ens sobra la roba, ens divertim.
De tant en tant un miracle, vestit de dona em desarma,
m’emfigo, em penjo, se’m clava, em “desparrama”
i desapareix sense cap rastre.
Busco un lloc on sentir-me bé.
Busco una agulla en un paller.
I no deu caire lluny el paradís.
Si tu m’acompanyes
em sé el camí.
Res del que he vist no té sentit,
però m’estic quedant sense benzina.
