Per una gran distància,
per la petita espina,
ressaca post-vacacional que tot ho evidencia,
que no hi ha més sortida,
que allargues l’agonia,
però sobretot tu no et preocupis, que és normal perquè tot
és sistèmic:
torna la rutina,
la calor se’n va i ara què fem amb tota aquesta vida?
(és sistèmic)
vinga, i embolica que fa fort un desig a dintre teu.
Tothom es separa,
i ningú ho pot evitar,
i aquest any com cada cada setembre,
fan l’agost els advocats.
Tothom es separa,
per ser jove eternament,
Aquest any com cada cada setembre,
el mercat s’autorrenova proclamant: viu el moment.
Posar el mode avió,
la gran evasió,
tornar a començar però ara sí, però ara ser tu mateixa
per tu poder créixer, tornar-te l’enveja, de la que critica,
que surts el dilluns, dimarts, dimecres, dijous,
t’ho dic com a amic,
no t’ho dic com a coach.
Mai més atrapada a la montonia,
not under my watch.
és sistèmic:
torna la rutina,
la calor se’n va i ara què fem amb tota aquesta vida?
(és sistèmic)
vinga, i embolica que fa fort aquest desig a dintre teu.
Tothom es separa,
amb els fills entusiasmats,
Quina sort tenir dues cases.
i regals per duplicat.
Tothom es separa,
però el jo estic esperant
és que tu, per fi, et separis.
Si tothom ho fa digue’m per què tu, mami, trigues tant.
