– A sa plaça hi ha ballades. Mumare, deixau-m’hi anar!
– No hi vagis Catalineta, que ton pare prest vindrà.
– Tant si ve com si no ve, a sa plaça vull anar!
Quan era un quart enfora, son pare ja va arribar.
– On és na Catalineta? – A sa plaça a ballar.
Son pare agafa ses cordes i un garrot en cada mà.
Quan va ser arribat a plaça es poble s’alçà i cridà.
– Totes som na Catalina, d’espai per tu no n’hi ha.
I es cabró de son pare per força se’n va anar.
Ella va a cercar a sa mare: – Ja no us heu de preocupar.
Juntes van anar a sa plaça i ho varen celebrar.
Que no hi ha revolució si lliure no puc ballar.
