Dalt d’un terrat t’has podrit tu sol
observant els núvols plorar
Presta atenció com cau damunt teu
I t’estrelles poc a poc
Et dona igual la història mentre la TV t’emparra
Anaves de sabut i ara dones voltes de campana
Hola! Adeu amic! Ens vejem! Fins ara!
demà de matí trencaré les barres de la gàbia…
El terra i tu teniu algo en comú
Jo sóc gota caiguda del cel
Quan xoque amb tu em descompose
També depén si el sol és molt calent
O si fa fred i muic congelat
Però jo no trie el que pense
Sembla que t’assembles al vent
Per molt que vaja de pressa
Et note però no et veig
Sembla que t’assembles al mar
M’atrapa sa bellesa i dins d’ell m’ofegaré
De mi a tu, com de Fleix a Moscú
no recordes el primer barranc
i vas perdre les claus de casa
tampoc entenc que fas al pedestal
i jo al riu que neteja la Vall
quan plores roda la campana…
Dis-me on estem, jo no ho he entès mai
i esgarre la vela del vent mestral
terreny de secà avoltes és terreny fangós
i d’estiu plujos, sempre perillós