Quan jo, sigui un vell pelut
us cantaré el dblues d’en botero
potser no m’aguantaré tots els meus pets
però de segur que estaré prou moreno.
prenent-m’ho amb calma, ben apalancat
tot tocant maleïts balls, són blues rovellats.
recordaré el “cabrou” d’un cacahuet
un fong de frare que prou que ens va prendre
el pèl dient-nos amb moltes galtes que ens
manaven cinc dits de front, que de micos
i de mones n’hi ha per tot arreu.
Em pixo de riure d’aquell cony de nom
que un dia em vingué i li vaig penjar
al coll-cul…
Seran uns anys de pesar les figues
dormint-la sol damunt la llinda
per liar-me uns quants bous pirris
d’aquella herba tan boja
aprofitant totes les nits
que ens en quedaran ben poques.
I quan de cop jo ja no hi sigui
tu el tocaràs pensant en mi…
