De l’amor no puc dir res dolent.
Per què no he tret mai res d’ell?
Potser m’he omplert d’altres desigs
i no he seguit el que el cor m’ha dit.
Sempre ha estat així per a mi
que mai he gaudit de qui he estimat,
ni ho faré ni mai ho he fet,
el cor em diu: “tot és res”.
Potser per això tinc menys plaers,
sempre vull el que no tindré.
Que si “voler és poder”
no hi ha més que persistir.
Sempre ha estat així per a mi
que mai he gaudit de qui he estimat,
ni ho faré ni mai ho he fet,
el cor em diu: “tot és res”.
Mai he conegut la lleialtat
ni a un gran amor m’he pogut donar,
en tots hi veig veïns i estranys
que s’alcen als Déus obedients.
Sempre ha estat així per a mi
que mai he gaudit de qui he estimat,
ni ho faré ni mai ho he fet,
el cor em diu: “tot és res”.
