Subtils escletxes,
principis de bifurcacions
amb finals en punts distants
de dits damunt els mapes
de retxes dels avions
a dins la mar,
totes per
sempre.
Tot és per sempre.
Fas balanç
i el temps torna paisatge
un cop viscut.
Tot és per sempre.
Tot és per sempre
i se veu quan és tan clar
com aigua cristal·lina que degota de les mans
com dies que se perden com moments determinats
que s’escolen entre els dits i, translúcids, te traspassen i ja està.
