Joc de bastons amb gent
que no hi té res a veure,
lluita de símbols
que no duren ni es posar,
pensau un poc
i llevau-vos ses cabeçades,
vos sobren ses paraules,
i es feu, on són, germà?
I mentrestant,
tots hem deixat morir sa terra,
tan sols amb una llengua
un poble no pot respirar,
qui no estima sa terra
no es pot ter respectar,
ara, sa terra és morta, ara, tot és en va.
N’hi ha molts des nostros
que reneguen de sa mare,
passant Sant Jordi,
ja no en vull sentir parlar,
i es que vengueren de fora
mos trepitgen,
si d’això se’n diu poble,
estam ben arreglats!
| mentrestant,
tots hem deixat morir sa terra…
Dies irae, dies illa,
solvet sacolum in favilla.
Dies irae, dies illa,
teste Gabrielle/Canelle cun Sibylla.
Per mi, un pedaç,
no serà mai remor de terra,
anc que sa trena fos de sang
des meus germans,
del que fa s’home
sols en queden ses paraules,
i quan muden de boca,
no fan es mateix cant.
I mentrestant,
tots hem deixat morir sa terra…
