Vam voler créixer com creixen les flors sense espines,
vam perdre algunes idees a cada estació,
bullint a la sang els somnis més grans
i a cada cop érem més forts.
Alçàvem el puny sense saber ben bé què volíem,
tot just sabíem que hi havia un món per capgirar,
sense mirar què havíem deixat
al nostre pas esvalotat.
I seguim cremant,
i entre les mans,
premem ben fort tot el que ens queda
i tot encara per guanyar.
I els llavis eixuts,
de tant buscar paraules,
que tornin a cridar ben fort
que el pròxim viatge neix aquí
i amb tu.
Cada cançó que hem cantat haurà valgut la pena,
cada nit, cada petjada, ens ha dut fins aquí.
I malgrat el fang que tenim davant,
sentir com rius és la victòria més gran.
I seguim cremant…
Mentre ens cremin les idees
mentre ens bulli dins la sang
mentre somiem les estrelles
encara hi ha combat.
