És curiós com allò que mos agradava ara ja no és lo mateix
i és confós com en revisar s’histori veim que tot anava bé.
Però sense motiu de sobte s’ha girat es vent
no mos ha passat cap putada necessàriament
que pot no haver-hi cap misteri ni gens de mala llet
i que tot anirà bé.
Em dius que el que hem de fer és discurti-ho i ‘mapejar’ cada moment
però a mi el què el cos em demana realment és no nedar contracorrent.
I sé que el cinema ens sol dir el què hem de fer,
que aquesta escena l’hem vist poc, per no dir gens
que res no dura mai per sempre, em ve a la ment
i que tot anirà bé.
Ses roques s’erosionen,
ses aigos s’evaporen
sa fruita se floreix.
I entenc lo fàcil que és pensar que tots aquests moments
se’n van deixant una ferida que curarà el temps
que perdem sa batalla si no hi ha un segon intent
de perpetuar una flama que ja no vol cremar més
i creu-me si te dic que tot axò és un invent
i que tot anirà bé.
I exploten ses estrelles
i es cossos se refreden
mos caven es cabells
Ses paraules tornen mudes
ses promeses s’etobliden
però no passa res.
