Torno cap a casa cada lluna vella
Torno cap a casa quan el sol es pon
Torno cap casa però torno sense ella
Torno cap a casa quan l’amor ja dorm
Es fon, se’n va, com
L’espurna que salta
I a poc a poc
Va perdent l’escalfor del seu foc
Ea ea, jo tenia la por d’oblidar
Ea ea, que marxéssim amb plors i demà
Ea ea, ens costés a tots dos recordar
Ea ea Que algun dia ens donàvem la mà
Torno cap a casa amb el teu crit de guerra
Torno cap a casa cridant el teu nom
Torno cap a casa arrossegat pel terra
Torno cap a casa però avui no tinc son
Ni el cor prou fort,
Per dormir sol
Tant sol, Per veure que no hi ets
quan estiro el llençol i
Ea ea, jo tenia la por d’oblidar
Ea ea, que marxéssim amb plors i demà
Ea ea, ens costés a tots dos recordar
Ea ea Que algun dia ens donàvem la mà
Saps que mai més tornarà
Aquell instant ja va marxar
Hem perdut el que hem sigut
Hem lluitat pel què hem deixat
La teva veu suau
Acariciant-me tant fort
I el meu cos presoner
Només de la teva sort
Ea ea, jo tenia la por d’oblidar
Ea ea, que marxéssim amb plors i demà
Ea ea, ens costés a tots dos recordar
Ea ea que algun dia ens donàvem la mà
Ea ea, ea ea, ea ea, ea ea.
Torno cap a casa i miro cap enrere
Torno cap a casa però no hi ha ningú
Torno cap a casa aquesta no és la meva
No torno cap casa si no estic, amb tu.
