Te’n vas anar, te’n vas anar,
te’n vas anar sense dir res i jo jo jo…
vaig quedar-me amb un pam de nas
i amb el cor desfet.
Érets torrent d’aigua dolça
que amainava la meva set,
papallona que volaves
i no deixaves a ningú indiferent,
llum de vida que embogia
quan sorties pels carrers
érets com la melodia
quan canta l’ocell.
Quan arribi la primavera
aniré a aquell lloc on sempre,
on ningú ens podia veure,
on vam créixer nuus tots dos…
Et desitjo tota la sort del món
i que ningú et despulli les il·lusions!
Vola vola sense cap por
que guardaré el teu somriure etern en forma de cançó!
Que visc cofoi i entregat
de la màgia que desprèn un dia,
de no haver-te d’aguantar
ni un segon,
el que vull és vida.
I escriuré unes cançons
per dir-te adéu
i despedir-me,
que desfaré paraules
que són glaçons
amb melodies
torno a somriure!
Et desitjo tota la sort del món
i que ningú et despulli les il·lusions!
Vola vola sense cap por
que guardaré el teu somriure etern en forma de cançó!
S’esfumaran els dies tapats, torno a somriure!
Que volaran records amargs, el que vull és viure!
Que et vagi bé, que tinguis sort, em sento lliure!
Que guardaré els bons moments, i escriure…
Te’n vas anar, te’n vas anar,
te’n vas anar sense dir res i jo jo jo…
vaig quedar-me amb un pam de nas
i amb el cor desfet.
