Tornaria al primer dia,
no recordo quants anys fa,
per dir-vos que no us espanti cap recel
i que mai digueu que no a cap aventura.

Com germans ens hem vist créixer,
no són anys el que han passat,
són mil carrers, carreteres i cançons,
mil rialles carregades a l’esquena.

Quatre llaunes de cervesa,
una cançó d’Obrint Pas,
cinc minuts més asseguts a algun portal,
qualsevol excusa ja valdrà la pena.

Hem deixat boscos enrere,
hem cremat penes i planys,
hem conegut la quimera del poder
i a cops hem après la vida sencera.

I encara que volgués
anar-me’n lluny d’aquí
estic fet de les nostres matinades.
I si dubtes un cop més,
fes que sigui sempre així,
que viure és aixecar-se mil vegades.

A l’ombra del Pedraforca,
a la plaça del Raspall,
al sol calent de la universitat,
omplint amb cafè fred les hores mortes.

Quins cops ens guarda la vida?
Quants cops veurem sortir el sol?
Quants desamors? Les respostes són igual,
el camí el farem cantant i a passes llargues.

I encara que volgués…

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /