Diuen que ningú és imprescindible,
diuen que tots els llocs són lluny,
però jo puc recordar les cares, sí,
dels que hem van tancar aquí dins.
I veig la llum com brilla
des de l’est fins a l’oest,
algun dia, algun dia
tornaré a ser lliure.
Diuen que tots volem protecció
i que hem de caure algun cop
però jo he vist els meus pensaments
volant per sobre les parets.
I veig la llum com brilla
des de l’est fins a l’oest,
algun dia, algun dia
tornaré a ser lliure.
Al mig de la gentada solitària
hi ha un home jurant que no és culpable,
tot el dia el sento gemegar,
diu que l’han ensarronat.
I veig la llum com brilla
des de l’est fins a l’oest,
algun dia, algun dia
tornaré a ser lliure.