Sortint del camí
la terra s’enlaira,
caminant pel desert,
desvestint el pensament.
I asserenant les pors, i asserenant el pas, m’imagino…
envoltat per les ones d’un mar asserenat i en calma.
Vénen tempestes,
cendres que no has bufat.
Tornarà el bon temps, tornarà el moment, tornarà…
I és que ara sento el mar i en la calma ho veig tot més clar.
El cel és cobert, però hi ha un feix de llum que deixa entreveure un camí a seguir.
Les ombres em perden però em sento animat, veig portes obertes i un cel blau i clar,
i em deixo portar… envoltat per les ones d’un mar asserenat i en calma.
Tornarà el bon temps, tornarà el moment, tornarà…
I és que ara sento el mar i en la calma ho veig tot més clar.
Tornarà el bon temps, tornarà el moment, tornarà…
Ja veig el mar… i em sento lliure…
Tornarà el bon temps.
