Tornar

Jo predic les pampallugues de les llums que des de lluny van calant el meu retorn. 
Les mateixes que atiaven amb una pàl·lida llum fondes hores de dolor.
Però encara que no vull tornar-hi, sempre desfaig el camí de l’amor. 
La vella rambla on l’aixoplugava, pren-li la vida i fes-lo ben teu.
Sota un cel burleta ple d’estrelles que amb indiferència avui em veu tornar. 
 
Tornar amb l’esperit abatut, les neus platejades m’han anat refredant. 
Sentir la buidor de la vida, que els vint anys se m’escolen, que febril la mirada
errant per les ombres et busca i et crida.
Viure com una ànima en pena aferrada als records que ara torno a plorar. 
 
Em fa por que el meu passat ara em vingui a buscar i planti cara a la vida. 
Em fa por que aquells records s’apoderin de les nits i ja no em deixin somiar,
però el viatger fugitiu tard o d’hora atura el seu pas
i si l’oblit que tot ho devora, ve a esborrar-me una antiga il·lusió
jo guardaré l’esperança més sensata ben amagada al fons del meu cor. 
 
Tornar amb l’esperit abatut, les neus platejades m’han anat refredant. 
Sentir el pim-pam de la vida, que els vint anys se m’escolen, que febril la mirada
errant per les ombres et busca i et crida.
Viure com una ànima en pena aferrada als records que ara torno a plorar.