Aquesta història conta un amor que no nasqué a Verona, va passar a Girona.
El primer amor és tan bonic formós bufó preciós gentil graciós fervent bell dolç brillant i tendre, però pot acabar amb tragèdia.
En Tomeu l’hereu d’una família d’imperi textil, que sembla no tenir fil.
L’Angeleta duquessa amb títols nobiliaris i tresors varis.
Dues famílies enfrontades per calés i amors perjurs.
Es volen escapar i casar-se allà on no els trobi ningú.
Han citat mossèn Xupito en un bar dels Pirineus
per unir-los en secret, tot i que ells dos són ateus.
Han brindat amb vi de missa com si no hi hagués demà,
ben torrats han celebrat:
Un amor de verí-tat, un amor de verí-taaaaat. x2
En Tomeu de Montagut i l’Angeleta de Miravet,
un perd el nord i l’altra el sud
en un primer amor que potser serà el darrer.
L’endemà al matí no s’enrecorden ni del casament, de moment tot va malament.
L’Angeleta no es desperta, en Tomeu té una ressaca de Déu.
Ell es pensa que està morta pel que li van fotre al got.
En culpa a mossen Xupito i li clava un cop d’esclop!
I amb dos morts a la consciència en Tomeu no vol seguir viu.
Es beu totes les ampolles, fins i tot les de lleixiu.
Cau a terra amb un fort cop que a l’Angeleta ha despertat
i ara sí que ha presenciat:
Una mort de verí-tat, una mort de verí-taaaaat. (x2)
En Tomeu de Montagut i l’Angeleta de Miravet,
un perd el nord i l’altra el sud
en un primer amor que aviat serà el darrer.
L’Angeleta s’aixeca atordida i no hi veu de cap ull, no sap ni si va dir: sí vull.
Veu a terra el seu marit que du l’anell al dit.
Casada i vídua al mateix dia vol canviar el seu destí,
no vol ser la següent mort a la tragèdia de Cesc Pi.
Se’n va al riu i es tira l’aigua per poder-se espavilar
i quan és dins se’n recorda que ella no sap pas nadar
i fugint del que està escrit li ha quedat el cor glaçat.
D’aquí fins l’eternitat:
Un amor de verí-tat, una mort de verí-taaaaat. (x2)
En Tomeu en un taüt i l’Angeleta morta de fred,
un perd el nord i l’altra el sud
en un primer amor que ja heu vist que és el darrer.
