És molt difícil ser un mateix i molt fàcil fer un paper
rap de la terra arrelat a la vida que portem
seguim el ritme amb la intensitat del que triem
malgrat plorem el que t’agrada més et perdonaré.
Ja que vivim pendents mirant el temps que ens queda,
ja que vivim sotmesos pel poder de la moneda
i la merda que ens espera ens farà quedar darrera
trascendirem el propi cos i trencarem fronteres.
Els éssers més petits tenen una gran ombra:
molt per donar i molt poc per corrompre.
Un savi em va dir “aprofita el que tens i fes el que més t’omle,
l’interès amagat no és la voluntat d’un poble”
Moltes preguntes, poques respostes
tocar de peus a terra em costa.
La veritat s’allunya i s’acosta però
quan la veritat s’allunya i s’acosta
moltes preguntes, poques respostes
tocar de peus a terra em costa. (x2)
Trenqui l’equilibri, rigui més,
ja tenim prous prejudicis i vicis que distreuen l’interès
per tornar a ser un nen inconscient i rebel
enfadat amb el món però de part de l’univers.
Tinc calor i fred, tinc calfreds pel discurs dispers
d’alguns pel mal ús del bec.
Busco tal com més intens, com més sé menys entenc
defenso a l’ indefens i comprenc a l’incomprès
no és un mal entès.
Si al cap i a la fi no sóm res.
Sóm un nombre més mogut per lleis feta pels rics dels reis.
Neix i mor i neix i mor i creix
mou la merda que es cou, sempre sigues tu mateix.
Simplement és dir que dicta el mi
tinc el ritme dins tinc el tic del hip-hop fins la fi
embogit per les ciscumstàncies
monta la gorda dóna la nota, entona-la amb tota elegància
el meu cap hi trona,
em plora l’ànima quan penso en la distància
em dóna la impressió que res més no té importància
i prova la droga, troba la dona que et faci feliç
obra la porta a bones persones amb el compromís.
Moltes preguntes, poques respostes
tocar de peus a terra em costa.
La veritat s’allunya i s’acosta però
quan la veritat s’allunya i s’acosta
moltes preguntes, poques respostes
tocar de peus a terra em costa. (x2)
