Atenció! Xiquets! Que pugen els quarts!
Mare de Déu Senyor, qui s’ha inventat aquesta tradició?
Ai, quin fàstic, tots porten els peus negres, les espatlles s’embrutaran!
I els pantalons blancs… Mare de Déu, com som els catalans!
I ara els petits… Canalla, no pugeu, baixeu d’aquí!
L’acotxador no mira mai avall, i l’enxaneta em provoca un esglai.
Però quins pares que tenen la canalla, apunteu els nens a l’esplai,
que juguin a escacs, que facin mitja i freguin tots els plats!
Ai, les gralles, com grinyolen, no m’estranya, com tremolen,
només faltarà l’aleta, això deu ser un gamma extra!
Sí, sí, per fi, el castell carregat! Va, baixeu, deixeu-nos de fer patir!
Però compte, no correu, feu-ho amb finesa, ara ningú no es pot rendir.
La pinya, doneu pit!
Vinga, va! La canalla ja està fora, ja comencen a baixar els quints.
Han d’estar molt prims… Mare de Déu, com suen els garrins!
Quina emoció! Va, colla, apreteu, que és Festa Major!
Crits d’eufòria a la plaça, tothom ho celebra, l’han descarregat. Han fet història.
Patrimoni de la Humanitat. Castells!
