Tindríem una casa
arbre nascut a l’erm
Una llosa penjada
en una ala del vent.
Una paret de pisa
per a abrigar l’hivern.
Un test on floririen
violes pel mal temps.
Per porta, aquell somriure
que t’estrellen les dents.
De lluny em cridaries
amb un crida content.
Desfaria ma pena
aquell riure que tens,
aquella espatlla blanca
coixí dels pensaments.
El teu braç lligaria
tristesa i goig ensems.
