Tinc una casa menuda,
dins de la casa unes mans.
Unes mans que m’acaricien
tan dolç que ara em fan plorar.
Tinc una casa menuda
i em veig en tots els seus racons.
M’hi sento identificada
inclús quan no hi veig i és fosc.
Tinc una casa menuda
tant càlida i reconfortant,
que inclús en els dies de pluja
et dona un abraç.
Tinc una casa menuda
que em cura de la soledat.
Que m’omple de vida els dies
sempre al seu costat.
I algú diu que ens la van a furtar.
I algú sent com la perd, demà.
Tinc una casa menuda,
en el bell mig un tresor.
Tantes i tantes històries
que amaga el seu cor.
Tinc una casa menuda
que escolta atenta quan dorms.
Que fa fora d’ella les bèsties
que hi viuen a prop.
Tinc una casa menuda
que no em pertany només a mi.
Que és casa de tantes persones
que es queden aquí.
Tinc una casa menuda
de la que no tinc propietat.
Que és una casa compartida
és un poble amagat.
I algú diu que ens la van a furtar.
I algú diu que la vol destrossar.
I algú plora que no hi pot tornar.
I algú sent com la perd, demà.
