Ara tinc un cor.
Ha après tot el que volia i no té cap por.
Pot despertar de matinada
i batega malgrat caigui,
no es rendeix mentre tingui la veu.
Ara tinc un cor
que és fidel sempre al seu ritme.
Tinc una raó
que respecto i que m’arrossega
a que jo mai no canviï.
A que jo mai no em rendeixi, no, no.
L’emoció que tinc no para,
vola i parla enmig de l’aire.
Tinc un cor que crida i crida.
Vida, vida, vida, per tu, per tu.
I cantaré, malgrat que l’univers esclati.
I cridaré, encara que el silenci ens calli,
amb mi no tinguis por,
et donaré calor
buscant una sortida
lluny de la tristor.
I lluitaré, que el món avui no acabi.
No esperaré que ens donin res a canvi.
Si no trobem petits somriures,
una llum entre el malviure,
jo ho seguiré donant tot per tu, per tu.
Tinc una cançó,
un poema a la maleta que parla dels dos.
Un t’estimo i una vida
que no entenen de mentides
i que et busca i t’escolta la veu.
L’emoció que tinc no para…
I cantaré…
I lluitaré…
