Un, dos tres!
Vibra es mòbil. Es quarto encès. Són les dues. Ara qui és?
Dois i dois. No m’interessa, però jo contest i no contesta.
Hi ha un tick blau, un tick blau, un tick blau
que no me deixa viure. Hi ha un tick blau, un tick blau, un tick blau i és que això ja fa riure.
Ara un àudio. Minut i mig. Són les set des dematí.
Au, venga, calma’t, que ets com un misto. Però jo contest, i me deixa en “visto”.
Hi ha un tick blau, un tick blau, un tick blau que no me deixa viure. Hi ha un tick blau, un tick blau, un tick blau i és que això ja fa riure.
Sempre igual. No és normal sí o sí voler xerrar sense mirar a s’altre costat. Es ritual no s’ha acabat. Podries demanar si ara és un bon moment per molestar?
Hi ha un tick blau, un tick blau, un tick blau que no me deixa viure. Hi ha un tick blau, un tick blau, un tick blau i és que això ja fa riure.
