Jo ho sé ben cert, que tu tornaràs aquí
Així com un ocellet que cerca el seu niu
Després de volar, de volar i tornar volar
També igual com un peixet que cerca la mar
Ja ho sé com tu dolça estimada meva,
perquè som un homo així com cal
Tant teva és sa culpa com és meva
Ensaïmadeta mira, jo encara t’estim…a tu.
Nanananaaina t’estim Nanananaaina t’estim
Quan hem acabat volem tornar a començar
I és que som dos cossets fets per estimar
Un se’n pot anar, s’altre tot sol quedarà
Més de tot farem per tornar-mos trobar
Ja ho sé com tu dolça estimada meva,
perquè som un homo així com cal
Tant teva és sa culpa com és meva
Ensaïmadeta mira, jo encara t’estim…a tu.
Nanananaaina t’estim Nanananaaina t’estim
Nanananaaina t’estim Nanananaaina t’estim
Ja ho sé com tu dolça estimada meva,
perquè som un homo així com cal
Nanananaaina t’estim Nanananaaina t’estim
Tant teva és sa culpa com és meva
Ensaïmadeta mira…
Nanananaaina t’estim Nanananaaina t’estim.
