Quan no quedi res a dir
quan ja es fosa la neu
quan girem els ulls a Déu
pregant pel nostre patir.
Quan els arbres, despullats,
perdudes totes les fulles
quan ens punxen com agulles
els rostolls dels camps segats.
Quan la brasa es torna cendra
quan el gos dorm ajupit
quan la vida ja no és tendra
i ens fa mal dintre del pit.
Quan perquè canti millot
treuen els ulls al pinsà
quan se’n riuen de l’amor
com tu, com tu, com tu
que no saps estimar.
Jo, amor, encara em sent
dintre meu victoriós
amb la força d’un gran vent
el sentiment tan hermós
que un dia, ja llunyà,
va nèixer com un no res
amb la caricia d’un bes
amb una estreta de mà.
T’estim i t’estimaré
malgrat aquesta tardor
que per tu ara esdevé
i posseeix nostre amor.
T’estim i t’estimaré
t’estim, t’estim, t’estim
i t’estimaré.
