Terres rares

Lluny, viatges cap el desig de les dalles. Anys s’enlairen. Davallem segle endins. Hàlit d’un sexe encès, desgel silent entre les aigües. Vol cap a les Terres Rares: la tristesa mineral: els confins del llenguatge. Somni que toca amb els dits les portes de marbre, la llum de Les Parques. Magma i nit: cendra i res. Els anys teixits als anys: éssers apòcrifs rere el mirall: la taxidèrmia del passat. I gira l’aire en l’aire, i neu i anys de cinabri passen per tu, travessen el teu cos tan adust. I el teu crit se sent al buit de l’univers.