Terra

Arriba es moment, d’esperar bon temps;
de viure amb fred i pols i un plat calent;
de sortir a llaurar mentre acaricia es vent,
una terra que brama de resignament.
Arriba un temps de preparar llavors,
guardades amb pena en anys anteriors,
fruit de sembrar misèria amb sol i suor
i esperar que ara acabi i no hi hagi temor.
Que la terra s’aixequi contra tot aquell tirà!
La terra serà, pagesa o no serà!
Que la terra s’aixequi contra tot aquell tirà!
La terra serà, pagesa o no serà!
Terra és suor, Terra és fang.
Terra és de qui l’estima i de qui per ella batalla!
Terra és sang, Terra és dolor.
La Terra és de qui la treballa!
Ballaré un fandango perquè neixi es gra,
es cantarà a la terra, que plogui i sigui sa.
Llàgrimes que siguin ruixades per demà,
i ferides a sa pell mos serveixin de ‘guà’.
Si arriba es temps de sortir a segar,
de despullar la terra i que torni a bategar,
d’armar de coratge i deixar de plorar;
toca estrènyer ses dents i sa falç esmolar!
Que la terra s’aixequi contra tot aquell tirà!
La terra serà, pagesa o no serà!
Que la terra s’aixequi contra tot aquell tirà!
La terra serà, pagesa o no serà!
Terra és suor, Terra és fang.
Terra és de qui l’estima i de qui per ella batalla!
Terra és sang, Terra és dolor!
La Terra és de qui la treballa!