Encara no puc escoltar les teves cançons
Fa calor, els pensaments m’asfixien
He deixat de riure
Colors freds, poc saturats m’inunden
La tristesa em menja
Surto al balcó, són les 3 del matí, fa fred, t’enyoro.
T’enyoro i et trobo a faltar
és tard i no et puc abraçar
diuen que és fàcil oblidar
bah, deixa-ho estar
Com vols que t’oblidi
Vestida d’estrena
La meva nena és un sol
Com vols que t’ho digui
Amb cara de pena
Espero el petó de consol
Secrets que parlen a crits
Límits sobrepassant accions
Tremolors amb la teva olor
Així jo no tinc elecció
Jo només buscava petons
I vam acabar amb la roba per terra
Nosaltres tenim connexions
Sempre acabarem començant una guerra
Una nit determina el futur
No sé ni si era necessari
Ho sento si sóc immadur
Ho sento si sóc el contrari
Al calendari, tinc 4 dies lliures diga’m si pots quedar-ne 7
Perquè dels altres 3 jo tocaré el 2 per poder passar 6 nits amb tu
I ara no sé si dedico la meva vida sencera a esperar un amor que ja no em correspon
Només em valdria la pena l’espera si al final acabem els 2 abraçats als llençols
I segueixo escrivint-te cançons
Ho faria tota la vida
Si algo em calma els dolors
Sens dubte es escriure’t poesia
