Va de retro !
No vull que em provoquis desitjos innobles.
No t’acostis !
No vull que em despertis l’instint animal.
No profanis les lleis més sagrades de Déu
i dels homes, empenyent-me a estimbar-me a l’abisme
del pecat carnal.
A mi em van ensenyar
a no cometre “acciones impuras”,
per què això debilita la vista i la salut mental,
i em puc quedar tísic
i em pot caure el “pito” per terra
si m’enfango i m’enfango en el vici
de l’acte immoral.
He decidit:
Per què la teva veu ja no pugui temptar-me,
ni els teus cants de sirena fer-me perdre els trucs.
He decidit:
Amb un ferro roent les orelles burxar-me,
tot furgant ben endins fins matar-me el cuc.
He decidit:
Per què la meva boca impura voldria,
passejar pel teu cos mossegant i xuclant.
He decidit:
La llengua esgarrinxar-me amb paper de vidre
i esbandir-me la boca a glops de salfumant.
He decidit:
Si, ja sé que al mirar-te em vé pell de gallina,
i per evitar qualsevol mal pensament.
He decidit:
Fotre’m els ulls enlaire amb una barrina,
per què només que et veig ja em foto calent.
He decidit:
Per què allò que tu saps, sempre se m’estarrufa,
i és la causa i l’origen dels meus mals passats.
He decidit:
Asseure’m una estona damunt de l’estufa
fins que senti olor de pebrots escalivats.
Jo ja sé que després … quedaré fet un nyap,
però no em temptaràs més …
