Torna el rap en català i es presencia en aquesta escena
Nodrint coneixement avui vinc a fer-li una ofrena
Des de la Vall del Corb porto el record de Rodoreda
D’aquella dona honrada descrita en una novel·la
La llengua segueix viva com el cor de Montserrat
Que canta i allibera la opressió d’aquest estat
Valtonyc o Gallardo defensant un dialecte
I es correcte senyoria que hagin de marxar exiliats?
Cauen llàgrimes de sang d’un cel rogent que us brindarà
Pluja o vent, bri d’enyorança d’aquell que ens va abandonar
Modernitzant el vers més literari d’una terra
Que ara anhela i dona gràcies a les proses d’Albert Pla.
Fills d’una plaça, que crida i que crema!
Els nets dels condemnats en el Fossar de la Pedrera
De les afusellades a plaça Sant Felip Neri, Camp la Bota, La Model,
Cridant feixistes endarrere!
La mà de l’anxaneta gairebé tocant el cel
Desplegant la senyera que assenyala el que volem
Tenim cultura pròpia, diables invocant l’infern
Som el pròleg de la història que al meu poble us escriurem.
No fem ni un pas enrere, creu-me
Ja hem perdut les pors
Veient la nostra ensenya
Com fem caure espigues d’or. Defensors de la terra, tornarà a ser rica i plena Sang i pit ens alliberà
¡Cantar junts els segadors!
Fuig! (Fuig!) Canta i crida avui
La plaça crema, la gent se’n va
Quan marxa el sol i surt la fera.
Fuig! Canta i crida avui
La plaça crema, la gent se’n va
Quan marxa el sol i surt la fera.
Prou prou prou ja n’hi ha prou
D’utilitzar la força contra el poble que es mou.
Prou prou prou ja hem rebut prou
el temps ara a cambiat i ara veuen que avui plou.
Tornen lletres crues escrites sobre el paper
L’odi ens el creen els que tenen el poder
Tot allò que busquen, tot allò que ven
Vesteixen amb corbata et maquillen el que veus
I creus que tot això ja s’acaba
Veus el camí clar, treus la vida amarga
Vull sentir-me lliure, una altra vegada
Que la boira esborri aquella última petjada.
I ara és el moment, de sortir al carrer
Defensar la nostra llengua
Lluitar pel que creem
I ara és el moment deixar clar el que volem
El poble alça el poble per enfonsar el seu govern.
Fuig! (Fuig!) Canta i crida avui
La plaça crema, la gent se’n va
Quan marxa el sol i surt la fera.
Fuig! Canta i crida avui
La plaça crema, la gent se’n va
Quan marxa el sol i surt la fera.
