Vull sentir i caminar,
venc a dir on vull anar,
ara sóc un estrany.
Compartir i no demanar,
dividir vol dir restar,
no cauré en es seu parany.
‘Me deman’ com, ‘me deman’ on!
‘Me deman’ com, ‘me deman’ on!
On puc anar que hi capis
tu i tothom;
un món sense naufragi
a sud i nord.
Construiré un refugi
a sang i plom,
faré de runes vida
i un món nou.
Enfonsaré palaus,
creus i claus,
tiraré monuments
i vells ciments,
si tot està que cau,
candau i clau,
ho van deixar fermat
però tot es mou…
Tenc un somni i és que dins es cor duc un, món nou
Tenc un somni dins es pit, un mon nou he construït!
Tenc un somni i és que dins es cor duc un, món nou
Tenc un somni dins es pit, un mon nou he construït!
‘Me deman’ com, quan,
mentre vaig somiant,
construint pas a pas
fins que tot ja es mogui.
Vaig cercant sense saber on,
tirant endavant,
cercant un nou front.
Per un món millor tenim fonaments,
història, exemples i referents.
Per un món millor tenim fonaments,
si somiar és delicte soc un delinqüent.
‘Me deman’ com, ‘me deman’ on!
‘Me deman’ com, ‘me deman’ on!
‘Me deman’ com, ‘me deman’ on!
‘Me deman’ com, ‘me deman’ on!
Tenc un somni i és que dins es cor duc un, món nou
Tenc un somni dins es pit, un mon nou he construït!
Tenc un somni i és que dins es cor duc un, món nou
Tenc un somni dins es pit, un mon nou he construït
