Plora
són només llàgrimes
gotes de sal, són plors
mullant les pàgines
que han quedat en blanc
després de perdre
per ‘ver guanyat als anys
un temps tan tendre
Canta
paraules mudes
versos callats que al sol
semblin excuses
per ser més forta avui
que no t’estimo
per fer més fondo el clot
que enterri els dies
que no seran
Si miro el què hem estat és molt però no m’aporta
quan penso en dir-te prou és molt el què comporta
quin vers importa?
I és que hem cremat els colors
de les fotos de tots dos
després de tants hiverns
i estius tocant el cel
Quan érem nens podíem dir
al meu pati no es juga així
el món va al revés
que no ho veus
no jugo més i adéu
Però ara hem vist com canvien les coses no és tan senzill com comprar una pilota
o llepar un carmel i empassar-se el fel
I del bressol hem passat als llençols i hem tacat la innocència d’amor
i de l’absurda opció de ser per sempre dos
Si miro el què hem estat és molt però no m’aporta
quan penso en dir-te prou és molt el què comporta
quin vers importa?
quin posa nom a la solució?
Que no ho has vist?
Tu ets jo
Mai sabràs on portava el camí que hem deixat
sento, per això, que seguiré sense por les decisions que avui prenguem els dos
