Peso, m’enfonso, ni la sal ni les algues, soc tan dens
com un plat de pedres, com jo mateix podant heures.
Sento que floto, que levito per l’aire, soc lleuger
com un plat de plomes, com jo jugant a les dunes.
M’heu deixat enrere tants cops, tan bon jan com era,
tot el que em vau treure us ho agraeixo per sempre.
Però veig que venen temps millors
que la densitat espera i es guarda, que arriba tot.
I sé que venen temps millors
que la densitat espera i es guarda, que arriba tot.
